Carte des établissements français de l’Océanie

Rar mapa del protectorat francès a Oceania, que comprèn l’actual Polinèsia Francesa així com les Illes Cook, datat el 1865. Es tracta versemblantment del primer mapa de la regió publicat durant l’època colonial. Comprèn les illes Marqueses al nord-est, l’arxipèlag de les Tuamotu, les illes Gambier al sud-est, les illes de Sotavent i les illes de Barlovent a l’oest («arxipèlag de les illes de la Societat») i les illes Australs al sud («Arxipèlag Tubuai»). Està il·lustrat amb la bandera del regne de Tahití sota protectorat, creuada amb la bandera francesa, i amb diversos textos que descriuen la situació dels diferents arxipèlags. Aquest mapa dona testimoni del lent procés d’incorporació d’aquestes illes a l’imperi francès. Tahití, la principal illa de la regió, segueix dirigida per la reina Pomare. Els caps tradicionals hereditaris conserven encara legalment certs poders, que perdran el 1866 en favor dels consells de districte, electes. Algunes illes tenen un estatut encara imprecís: com indica el text, «el petit grup d’illots conegut amb el nom de Gambier i situat a l’extrem sud-est de les illes baixes forma una comunitat diferent dels Estats del protectorat», i el «pavelló francès» oneja allí des de 1844. En efecte, en aquella data aquestes illes quedaren sota protectorat francès, fet que tanmateix mai fou ratificat pel govern francès. No fou fins al 1881 quan aquestes illes foren oficialment annexionades per França. Aquest gravat forma part d’una sèrie de mapes colonials publicada per ordre de Prosper de Chasseloup-Laubat, figura clau de l’administració colonial francesa. Aquest polític fou, entre altres càrrecs, ministre d’Algèria (i després de Marina) i de les Colònies el 1859, fundant pràcticament aquest ministeri, càrrec que ocupà fins al 1867. Fou a més el promotor de la Missió d’Exploració del Mekong i de l’alt Song-koï, confiada al capità de fragata Ernest Doudart de Lagrée. Raresa: aquest mapa, publicat inicialment a la Revue Maritime et Coloniale, és molt rar al mercat. WorldCat (OCLC) registra la seva presència en només dues biblioteques del món: París (BnF) i Canberra (National Library of Australia).