El puerto de El Callao, en el mar Pacyfyco, o de el sur. Con las costas ymmediatas a el de Barlovento y Sotavento, Yslas y arrecifes que se comprehenden y la sonda numerada en Brazas. Levantado de orden del rey nuestro señor año de 1744.

Mapa del port de Callao, Perú i la badia. Els elements cartogràfics inclouen la rosa dels vents, detalls topogràfics i l’escala. A la cantonada inferior dreta es troba la llegenda en la qual s’enumeren els llocs (ports, platges, pobles, etc.) identificats per lletres al mapa. La lletra H indica la ubicació de la Ciutat de Lima, Capital del Perú. Callao fou i segueix sent el port més gran del Perú. Fou fundat el 1537 i fou el principal port per al comerç espanyol al Pacífic, gestionant les exportacions del Perú, Bolívia i l’Argentina. El 1746, un tsunami provocat per un terratrèmol el destruí. Cap a 1732 seguia havent-hi desacords relatius a la forma del planeta, raó per la qual l’Acadèmia de Ciències de França, amb finançament del rei Lluís XV, emprengué dues expedicions (una a l’àrtic i una altra a la zona equatorial al Virregnat del Perú) l’objectiu de les quals consistí a realitzar el mesurament de la longitud d’un grau meridià terrestre per resoldre l’esmentada controvèrsia. D’aquesta manera, el 1735 s’establí la Missió Geodèsica Francesa per comprovar la mesura i forma de la Terra, expedició científica dirigida per Pierre Bouguer i que a l’Equador comptà amb la participació de dues figures sobresortints de la il·lustració científica espanyola: els mariners Antonio de Ulloa i Jorge Juan de Santacilia. A Guayaquil, establiren la base de les seves observacions consistents en la triangulació geodèsica, procediment que no fou senzill a causa de les condicions climatològiques i físiques d’aquesta regió equatorial. A aquestes dificultats se sumaren les disputes entre els acadèmics francesos que acompanyaren aquesta expedició, així com les desconfiances que despertaren entre la població indígena i les autoritats locals. Per aquests motius, les tasques de mesurament acabaren per abastar un període comprès entre els anys 1736 i 1744. El 1740, Juan i Ulloa hagueren d’interrompre les seves observacions científiques pel fet que el virrei els convocà a servei per defensar les costes del Pacífic, principalment Guayaquil i El Callao, davant els atacs del comodor anglès George Anson. Ambdós mariners patrullaren les costes de Xile, circumstància que aprofitaren per realitzar mesuraments i observacions, i aixecar plànols de les costes, badies i ciutats per les quals passaren. Ja de tornada a Espanya el 1748, els dos mariners publicaren conjuntament la Relación histórica del viaje a la América Meridional, obra en quatre toms redactada per Ulloa que abastava informació sobre història, política, geografia i etnografia del virregnat; així com les Observaciones Astronómicas y Phisicas hechas en los Reinos del Perú, redactada per Jorge Juan, on es recullen els resultats científics del mesurament de la Terra. Aquests resultats, comparats amb els obtinguts per l’expedició francesa a l’àrtic, confirmaren que la Terra és un geoide aplanat a les zones polars. Aquestes conclusions tingueren un gran impacte en el desenvolupament