Port de Barcelona – Any 1767

Plànol manuscrit del port de Barcelona, aixecat en un moment de crisi logística per al Principat. Cap a 1767, el fenomen de l’aterrament (sedimentació de sorres) assolí el seu punt més crític del segle XVIII, provocant que els vaixells d’alt bord perdessin el calat necessari per atracar i obligant a fer maniobres de descàrrega en mar obert mitjançant barcasses.
Aquesta crisi ressaltà la importància de continuar amb la prolongació del moll de Llevant, un projecte iniciat el 1751. L’objectiu era allunyar l’entrada del port de l’acumulació de sorra procedent del Besòs. És probable que el present sondeig servís de base científica necessària perquè la Reial Junta de Comerç i els enginyers militars justifiquessin davant Carles III la urgència de continuar amb aquestes obres. A més, l’operativitat d’aquest port era la condició sine qua non per a l’èxit del futur Reglament de Lliure Comerç amb Amèrica (1778), ja que Barcelona es projectava com el principal node comercial de la Mediterrània cap a les colònies.
Si bé el fenomen de l’aterrament del port de Barcelona el 1767 està molt ben documentat, no s’ha trobat en cap arxiu públic cap tipus de carta marina o mapa relacionat amb aquest esdeveniment.