Territoires du Cameroun – Voies de communication

Mapa del Camerun, datat el 1933, probablement el primer mapa publicat per l’administració colonial francesa. Indica les diferents vies de comunicació, inclosos els ferrocarrils, les carreteres (tant per a tota estació com per a l’estació seca), les pistes d’aterratge, les estacions de radiotelegrafia i els trams navegables per a creuers i vaixells de guerra, així com per a petits balleners i piragües. En molts aspectes, pot considerar-se un precursor de la «Carte Générale», més detallada i de major mida, publicada el 1936 pel mateix René Bugniet. Aquest mapa es publicà 20 anys després de la conquesta del Kamerun alemany per les forces anglofranceses. El 1922, la Societat de Nacions dividí oficialment el país entre ambdues nacions, atribuint quatre cinquenes parts a França i la resta, lindant amb Nigèria al nord, al Regne Unit. La prioritat de l’administració colonial era completar la xarxa ferroviària iniciada pels alemanys, inclosa l’addició del tram Eseka-Yaoundé. Un cop acabat, el 1927, l’administració francesa traslladà la seva capital de Duala a Yaoundé, ciutat situada a 750 metres d’altitud, que oferia un clima més favorable per la seva altitud i la seva distància de la costa. Aquest mapa fou encarregat per Paul Bonnecarrère, governador del territori de setembre de 1932 a 1934. Acabat l’1 de febrer de 1933, suggereix que un dels seus primers actes com a governador fou establir un mapa actualitzat de les vies de comunicació per gestionar millor el territori. El mapa fou publicat a París per Dorel, una impremta que patentà una tècnica similar a la fotocòpia moderna, «Les Procédés Dorel», de la qual prengué el nom. Això suggereix que l’administració colonial probablement tenia la intenció d’imprimir el mapa en un nombre limitat d’exemplars. Raresa: fins a la data no s’ha trobat aquest mapa en cap catàleg de comerciants ni de cases de subhastes. Només hi ha tres exemplars registrats a WorldCat (cap al catàleg de la BnF, ni a França).