Tahiti et Morea

Rar mapa del protectorat francès de Tahití, que comprèn l’illa amb la península de Taiarapu, així com l’illa germana de Moorea (Morea), datat el 1862. Es tracta de la reedició del primer mapa de la regió publicat durant l’època colonial, aparegut inicialment el 1857 sense més canvi que el seu títol («Plan des îles Tahiti et Morea dressé par Adam Kulczycki… au Ministère de la Marine et des Colonies, Paris, le 14 février 1857»). El mapa, que descriu un territori de prop de 1.200 km², és notablement complet. Hi figuren no només les diferents aldees i veïnats de l’illa, sinó també els rius i rierols, el nom i l’altitud de nombrosos cims, la ubicació dels forts, així com la divisió administrativa en districtes. Aquest mapa fou realitzat per Adam Joachim Kulczycki, enginyer militar polonès que hagué de fugir del seu país després del fracàs de la Insurrecció de Novembre de 1830. Primer es traslladà a París i després fou contractat pel govern brasiler (1836-1838) per a un projecte d’enginyeria. El 1843 s’incorporà a l’administració colonial francesa i es traslladà a Tahití. A Papeete instal·là un observatori astronòmic i determinà la posició precisa de diferents illes de l’arxipèlag, resultats que publicaria el 1851 en una obra prologada per Clément Vincendon-Dumoulin, un dels millors hidrògrafs del seu temps. Es conta que Kulczycki es convertí en una celebritat local en anunciar per avançat els eclipsis a l’almanac que publicava amb regularitat, davant el gran sorpresa dels polinesis. A continuació publicà el seu cèlebre mapa de Tahití i Morea, que es reeditaria fins al 1875. Aquest gravat forma part d’una sèrie de mapes colonials publicada per ordre de Prosper de Chasseloup-Laubat, figura clau de l’administració colonial francesa. Aquest polític fou, entre altres càrrecs, ministre d’Algèria (i després de Marina) i de les Colònies el 1859, fundant pràcticament aquest ministeri, càrrec que ocupà fins al 1867. Fou a més el promotor de la Missió d’Exploració del Mekong i de l’alt Song-koï, confiada al capità de fragata Ernest Doudart de Lagrée. Raresa: aquest mapa, publicat inicialment a la Revue Maritime et Coloniale, és molt rar al mercat. WorldCat (OCLC) registra la seva presència en una sola biblioteca, la BnF (París).