Plano del Virreynato del Perù

Mapa del Virregnat del Perú, realitzat pel cosmògraf Andrés Baleato l’any 1792. La seva rellevància rau en el fet que el seu autor definí amb claredat els límits polítics del virregnat del Perú: d’acord amb aquesta demarcació, Baleato especificà que el partit i desert d’Atacama pertanyien a la Intendència de Potosí, la qual estava integrada al virregnat de Buenos Aires. Escrigué que els confins del Virregnat del Perú eren: «per el sur, el gran desierto de Atacama que separa a la Intendencia de Arequipa de las del Reyno de Chile», motiu pel qual aquest mapa és esmentat amb freqüència al Perú per justificar el seu dret territorial i històric sobre les províncies de Tacna i Arica. Aquest plànol és molt escàs i no comptem amb cap registre de venda d’aquest els darrers cinquanta anys. Aparegué a la «Guía política, eclesiástica y militar del Virreynato del Perú para el año de 1797. Compuesta de órden del Superior Gobierno por el Doctor Don Joseph Hipólito Unánue, Catedrático de Anatomía en la Real Universidad de San Marcos». Indica les intendències en les quals està dividit el Virregnat, que són: Lima, Trujillo, Arequipa, Tarma, Huancavelica, Guamanga i Cusco; així com els partits que componen cadascuna d’elles. El 1813, el cosmògraf Baleato preparà també els Apuntes sobre las divisiones política y natural del Virreynato del Perú, que igualment féu per encàrrec del virrei. Andrés Baleato fou pilot de la Real Armada Espanyola i primer mestre i director interí de la Academia Real de Náutica de Lima. Prestà els seus serveis durant 32 anys al Virregnat del Perú, on arribà el 1790 com a part del seguici del nou virrei Francisco Gil de Taboada y Lemos, que li havia encomanat les funcions de formar pilots i aixecar plànols del regne. Fou així com dugué a terme treballs cartogràfics, entre els quals es troba el Plano del Virreynato del Perú, elaborat a instàncies del virrei, així com una sèrie de plànols de les Intendències en les quals es dividia el virregnat. Tant l’elaboració d’aquest mapa, com la seva inclusió i publicació a la Guía política, eclesiástica y militar del Virreynato del Perú, responen a un afany de coneixement i a una preocupació per adquirir una idea ferma i global del Perú per al seu millor govern; idees que responien a l’esperit il·lustrat de finals del segle XVIII. Aquesta Guia oferia, en el seu gran univers d’informació, una visió de la realitat econòmica, educativa, demogràfica i cartogràfica del virregnat.