Le Perou Dans l’Amérique Meridionale

Mapa acolorit del Virregnat del Perú, que s’estén del sud de l’Equador fins al nord de Xile, a l’Atacama. Publicat a París el 1719 per Nicolas de Fer (1646-1720), cartògraf, gravador i editor francès, geògraf del rei Lluís XIV. El territori està subdividit en allò que avui correspon aproximadament a l’Equador, el Perú i Bolívia. Al nord limita amb el «Pays de Juan Salinas» —per Juan de Salinas y Loyola, explorador espanyol—, avui sud-est de l’Equador i nord del Perú; al sud, amb la regió del Paraguai; i a l’est hi figura el «País del Amazonas», aleshores tot just explorat. Entre les ciutats s’identifiquen Paita, Moyobamba, Chachapoyas, Lima, Cusco, Arequipa, La Paz, Potosí i Sucre (amb el seu antic nom de La Plata o Chuquisaca). El relleu inclou la serralada dels Andes, el llac Titicaca i el riu Amazones. El títol està emmarcat en un cartutx decorat amb motius peruans; a l’angle superior esquerre, una rosa dels vents indica el nord.