Vuë de Peking, tirée de Nieuhof

Gravat antic original de Pequín, capital de la Xina, realitzat per Johan Nieuhof i publicat a París el 1750. La imatge mostra una vista panoràmica de la ciutat tal com Nieuhof la va conèixer durant la seva visita a la dècada de 1650, quan Pequín s’havia convertit en la capital permanent de la dinastia Qing. L’obra il·lustra la ciutat en un moment en què comptava amb aproximadament 700.000 habitants, essent una de les urbs més poblades del món juntament amb Constantinoble. Sota la dinastia Ming anterior, Pequín havia compartit la seva funció de capital amb Nanjing, però els Qing hi van establir la seva única seu de govern. El nom Pequín és una adaptació occidental de Beijing, que significa «Capital del Nord». Johan Nieuhof va ser un viatger i escriptor holandès del segle XVII que va formar part d’una ambaixada de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals davant l’emperador xinès. Els seus relats i dibuixos de la Xina, publicats originalment a la dècada de 1660, van ser reeditats i reproduïts durant el segle XVIII a causa del gran interès europeu per l’Imperi Xinès. Aquest gravat forma part d’aquestes edicions posteriors.