Geographical, Statistical and Historical map of the United Provinces of South America.

Mapa detalladament acolorit de les províncies unides de Sud-amèrica. Entre aquestes podem trobar els territoris que actualment pertanyen als països de Bolívia, Xile, l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai. Aquest mapa es publicà a Filadèlfia l’any 1823 per Henry Charles Carey (1793-1879). Ell fou un economista i editor estatunidenc amb interès en la cartografia. Dirigí l’editorial Carey & Lea, que publicà el Complete Historical, Chronological, and Geographical American Atlas (1822), una obra clau en la cartografia estatunidenca. Els seus mapes detallaven l’expansió territorial i el desenvolupament econòmic dels EUA. Encara que més conegut per la seva teoria econòmica proteccionista, la seva contribució a la cartografia ajudà a difondre el coneixement geogràfic. Quant a les províncies que veiem aparèixer al mapa trobem: Buenos Aires, Córdova, Salta, Paraguai, Potosí, Charcas, Cochabamba, La Paz, Governació de Chiquitos i Governació de Moxos. Aquests territoris formaren part del virregnat de la Plata que al seu torn formava part de l’Imperi Espanyol, encara que a la data de publicació del mapa aquests ja no formaven part d’Espanya i es trobaven en ple procés de construcció i definició fronterera entre ells. Com a curiositat, podem veure com l’Uruguai encara forma part de la província de Buenos Aires, ja que a la data de publicació del mapa (1823) encara no s’ha constituït la separació oficial de l’Estat Oriental de l’Uruguai respecte a les Províncies Unides del riu de la Plata. Al voltant del mapa podem trobar-nos amb un ampli text en anglès que ens parla de diferents qualitats del territori. Entre aquestes podem trobar descripcions del sòl, produccions, llacs, rius, clima, divisions civils, administració, comerç, religió, govern, principals ciutats, i un apartat de context històric de la regió. Entre les ciutats més importants que podem trobar veiem Montevideo, Buenos Aires, Córdova, Corrientes, Asunción, La Paz, Potosí, Santiago i Concepción. A més, en aquest mapa trobem que Atacama forma part del territori bolivià i que li donava accés al mar, però aquest territori passaria a formar part de Xile a finals d’aquell mateix segle.